Hidrogen verd

L'hidrogen verd (GH2 o GH₂) és l'hidrogen produït utilitzant energies renovables per alimentar l'electròlisi de l'aigua.^[1][2][3] L'hidrogen verd té emissions de carboni significativament més baixes que l'hidrogen gris, el qual es produeix mitjançant la reformació amb vapor de gas natural i representa el 95% del mercat. L'hidrogen verd produït per l'electròlisi de l'aigua és menys del 0,1% de la producció total d'hidrogen.^[4][5] Es pot utilitzar per descarbonitzar sectors difícils d'electrificar, com la producció d'acer i ciment, i així ajudar a limitar el canvi climàtic.^[6][7][8][9]

L'hidrogen verd certificat requereix una reducció d'emissions >60-70% per sota del llindar d'intensitat d'emissions de referència (= emissions de gasos d'efecte hivernacle d'hidrogen gris, per exemple, valors de referència segons la Directiva d'Energies Renovables RED II).^[10][11][12] La majoria de l'hidrogen produït a nivell mundial l'any 2020 deriva de fonts de combustibles fòssils atès que el 99% del combustible d'hidrogen prové de fonts basades en carboni i no és hidrogen verd.^[13]

L'alt cost de producció és el principal factor darrere del baix ús d'hidrogen verd. No obstant això, el Departament d'Energia dels Estats Units preveu que l'economia de l'hidrogen creixi, amb algunes previsions del cost de la producció d'hidrogen que indiquen que caurà de 6 $/kg el 2015 a uns 2 $/kg el 2025.^[14] El preu de 2 dòlars/kg es considera un punt d'inflexió potencial que farà que l'hidrogen verd sigui competitiu davant d'altres fonts de combustible.

L'hidrogen verd es pot barrejar amb les canonades de gas natural existents i també s'utilitza per produir amoníac verd. Els organismes de la indústria de l'hidrogen suggereixen que l'amoníac verd serà competitiu en costos amb l'amoníac produït convencionalment (amoníac gris), el principal constituent de la producció de fertilitzants, el 2030.^[15]